■ unió

Partició sil·làbica: u_ni_ó
Etimologia: del ll. unio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’unir o d’unir-se;
    2. l’efecte.
  2. Associació de persones que tenen interessos, problemes i fins comuns.
  3. anatomia animal Articulació.
  4. dret internacional i història
    1. Acte pel qual dos o més estats s’uneixen sota un únic cap d’estat. Unió personal. Unió incorporada.
    2. Conjunt dels estats units sota un únic sobirà. La unió de Catalunya i Aragó al segle XII.
  5. filosofia, lògica i teologia Tipus d’unitat formada a partir de dos o més elements integrats en un tot. Unió real. Unió hipostàtica.
  6. història
    1. Nom donat a diverses associacions polítiques, religioses, comercials, etc. La Unió d’Aragó. La Unió de València. Unió Excursionista de Catalunya.
    2. Concòrdia o entesa entre diverses jurisdiccions (universitats reials, senyors jurisdiccionals) per tal d’afrontar amb una sola organització de milícia bandolers o altra mena d’enemics comuns. Posteriorment fou anomenada també germandat d’armes.
  7. matemàtiques Reunió.
  8. indústria tèxtil Nom donat al plugastell pel fet d’ésser fabricat amb cotó i lli.
  9. traumatologia Consolidació dels llavis d’una ferida o dels fragments d’un os.
  10. unió de les esglésies cristianisme Moviment en favor de la reunificació de les diverses esglésies cristianes actualment separades.
  11. unió duanera economia Acord d’integració econòmica entre diversos estats que comporta la supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells i l’establiment d’una tarifa duanera comuna enfront de les importacions procedents de tercers països.
  12. unió monetària economia Unió de països sota un sistema monetari únic.
  13. vocal d’unió lingüística Vocal temàtica.