■ uniforme

Etimologia: del ll. uniformis, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu Que té la mateixa forma, el mateix grau, la mateixa manera d’ésser, en tota la seva durada, en tota la seva extensió. Un estil uniforme. Moviment uniforme.
    1. adjectiu Dit de dues coses o més que tenen la mateixa forma. Un carrer de cases uniformes.
    2. masculí indumentària Vestit específic i distintiu dels membres d’alguns cossos socials i, eventualment, de la funció que hom ocupa dins un cos.
  3. adjectiu matemàtiques
    1. Dit de la propietat d’ésser ben definit.
    2. continuïtat uniforme Propietat d’una funció real segons la qual, per a valors pròxims de la variable independent, l’oscil·lació de funció es fa tan petita com hom vulgui.
    3. convergència uniforme de funcions Propietat per la qual la diferència entre cada funció d’una successió de funcions i la funció límit es fa tan petita com hom vulgui, a partir d’un cert lloc.