■ ungir

Etimologia: del ll. ŭngĕre, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
  1. obsolet Untar, fregar, una cosa amb oli.
  2. especialment religió i litúrgia Consagrar (algú o alguna cosa) fregant-lo o senyant-lo amb els sants olis. Fou ungit rei d’Israel. El van ungir sacerdot.