■ unànime

Etimologia: del ll. unanĭmis, íd. 1a font: 1624
    adjectiu
  1. Dit d’una pluralitat de persones que tenen i manifesten una total concordança d’idees, opinions, aspiracions, etc., que convenen en un mateix parer. El poble unànime ho vol. Tots foren unànimes a absoldre’l.
    1. Dit d’allò que és plenament compartit per tots els membres d’un grup. Aquest fou el parer unànime de l’assemblea. El dol unànime.
    2. Dit d’allò que expressa el ple acord, la unanimitat. El vot unànime.