■ ululació

Partició sil·làbica: u_lu_la_ci_ó
Etimologia: del ll. td. ululatio, -ōnis, íd. 1a font: 1932, DFa.
    femení
  1. Acció d’ulular o udolar.
  2. patologia Acció d’alguns malalts nerviosos que profereixen crits i esgarips.