■ ultratge

Etimologia: potser del fr. outrage o també d’origen autòcton cat 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Injúria greu, de paraula o d’obra, feta a algú. Venjar un ultratge. Un escrit ple d’ultratges.
    2. per extensió Ultratge a la moral, a la religió, a la justícia.
    3. dret penal Delicte o, més sovint, circumstància agreujant d’un fet delictiu consistent a injuriar o menysprear greument la pàtria i els seus símbols o l’exèrcit.
  2. Dany. Els ultratges del temps, dels anys. Les seves faccions fines havien sofert l’ultratge cruel dels anys.