■ ufana

Etimologia: probablement del germ. gòt. ufyô ‘abundància, excés’, romanitzat en ufia, ufianem i amb una forma fem. que donava ufana 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Pompa, ostentació.
    2. fer ufana (d’una cosa) Gloriejar-se’n, fer-s’hi veure.
  2. Gran verdor i frondositat en les plantes; esponera. Quina ufana, aquest bosquet!