■ udolar

Etimologia: del ll. vg. ūlŭlare, ll. cl. ŭlŭlare, íd., amb dissimilació de la primera -l- 1a font: s. XIII, Vides
    verb intransitiu
  1. Fer udols. Se sentia udolar un llop famolenc.
  2. figuradament Sentir udolar el vent.