■ ubiqüitat

Partició sil·làbica: u_bi_qüi_tat
Etimologia: del b. ll. ubiquĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1888, DLab.
    femení
  1. filosofia i teologia Qualitat de l’ésser que és present, tot ell, simultàniament, a tot arreu.
  2. impròpiament religió Bilocació.