■ u2

Homòfon: ho
Etimologia: forma reduïda i substantivada de un
    1. adjectiu i masculí i femení Numeral ordinal amb què hom designa el primer terme d’una sèrie numerada; primer. El quilòmetre u. L’u de gener. La u de la classe.
    2. masculí [plural uns] El número u, 1. Onze s’escriu amb dos uns.
    3. masculí [plural uns] per extensió Cosa designada amb el número u. Vaig a l’u del carrer Gran.
    4. pronom Una persona, una cosa. En donarem dos a cada u.
    5. ésser tot u Ésser tant una cosa com l’altra, ésser tot una mateixa cosa. Pujar a la bicicleta i caure fou tot u. S’acosta el dia que tots serem u.
    6. no és tot u això que allò Això és tota altra cosa que allò.
  2. filosofia
    1. adjectiu i masculí Dit d’allò que té unitat.
    2. adjectiu especialment En l’escolàstica, dit de l’ésser i de l’ens, els quals, com a ésser i ens són idèntics a ells mateixos i no poden, alhora i sota el mateix respecte, deixar d’ésser.
    3. masculí usat absolutament [generalment en majúscula] En la filosofia de Plotí, principi de tota realitat, realitat originària, primera i superior a tota altra realitat, al qual deu aquesta la seva pròpia realitat i del qual emana.



    3. Vegeu també:
    u1