■ txec
| | txeca

Etimologia: del txec čech, íd.
  1. adjectiu i masculí i femení De la República Txeca (estat d’Europa), dels txecs (poble) o del txec (llengua).
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. especialment Bohemi.
    2. impròpiament història Txecoslovac.
  3. masculí i femení història Individu d’una tribu eslava occidental que, empesa pels àvars, s’instal·là a Bohèmia, on constituí la base de la població, i que més tard formà, amb els moravians, el regne de la Gran Moràvia, talment que el nom de txec s’estengué al conjunt dels habitants de Bohèmia i Moràvia.
  4. masculí lingüística Llengua eslava, de la branca occidental, parlada a Bohèmia i Moràvia.