■ turbulent
| | turbulenta

Etimologia: del ll. turbulentus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
    1. Agitat violentament. Un temps turbulent.
    2. règim turbulent física i hidràulica Tipus de moviment d’un fluid caracteritzat pel fet que les seves partícules descriuen trajectòries sinuoses i formen remolins.
  2. figuradament Inclinat a torbar l’ordre, a la insubordinació.