■ turbulència

Partició sil·làbica: tur_bu_lèn_ci_a
Etimologia: del ll. td. turbulentia, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Condició de turbulent.
    1. Torbament de l’ordre.
    2. física i hidràulica Moviment desordenat de les partícules d’un fluid en el qual, en lloc de seguir trajectòries paral·leles, com en el règim laminar, descriuen trajectòries sinuoses i formen remolins.
    3. turbulència atmosfèrica meteorologia Moviment irregular de l’aire a causa de remolins sobreposats al flux general.