■ turbit

Etimologia: de l’àr. turbid, alteració semítica del ll. terebinthus, i aquest, del gr. terébinthos, íd. 1a font: s. XV
    masculí
  1. botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia voluble de la família de les convolvulàcies (Operculina turpethum), de fulles simples alternes, flors gamopètales i fruits capsulars, l’arrel de la qual és emprada com a purgant dràstic.
  2. turbit mineral geologia Sulfat groc de mercuri obtingut per l’acció de l’aigua sota el sulfat neutre.