■ tupè

Etimologia: del fr. toupet, íd., del fr. ant. top, íd., i aquest, del frànc. *top ‘punta’
    [plural tupès] masculí
  1. Porció de cabells immediats al front, que hom deixa més llargs que els altres i porta pentinats enlaire.
  2. tenir molt de tupè figuradament Ésser molt atrevit, desvergonyit.