■ tubercle

Etimologia: del ll. tubercŭlum, dimin. de tuber ‘bony; tumor; excrescència’ 1a font: 1932, DFa.
    masculí
  1. botànica
    1. Òrgan caulinar subterrani, engruixit i ric en substàncies de reserva.
    2. Prominència arrodonida en la superfície d’un òrgan.
  2. anatomia animal
    1. Eminència o protuberància d’un òrgan, especialment d’un os.
    2. tubercle auditiu Formació nerviosa de la base del quart ventricle.
    3. tubercle de Montgomery Cadascun dels nòduls grossos que es disposen al voltant del mugró en el període de l’alletament.
  3. patologia Lesió característica de la tuberculosi, constituïda per la reunió de diversos fol·licles tuberculosos.