■ truita1

Partició sil·làbica: trui_ta
Etimologia: v. truita2
    femení
  1. gastronomia Ou o ous batuts, que mentre es fregeixen a la paella hom els dona forma oblonga, talment que cruegin per dintre (truita a la francesa), o bé hi adopten la forma de disc, sovint barrejats amb altres menges, com ara mongetes i botifarra (truita catalana), sardines (truita balear), hortalisses (truita jardinera), patates, bolets, gambes, etc.
  2. fer-se una truita figuradament Aixafar-se completament una cosa.
  3. girar-se la truita figuradament Canviar-se de dalt a baix l’estat de les coses.
  4. somiar truites figuradament Creure possibles coses irrealitzables.



    5. Vegeu també:
    truita2