■ trufa2

Etimologia: del fr. truffe, del mateix origen que tòfona; en el sentit de ‘burla’, com l’oc. trufa, és molt probablement autòcton i fins basat en la variant trufa del nom del tubercle 1a font: s. XIV
    femení
  1. botànica Tòfona.
  2. per analogia pastisseria
    1. Dolç petit, mena de bombó, elaborat amb una mescla de nata batuda i xocolata fosa en parts iguals i recobert amb xocolata ratllada, que hom es menja ben fred, per la qual cosa hom l’anomena generalment trufa gelada.
    2. Mescla de nata batuda i xocolata fosa en parts iguals que hom empra en pastisseria per a farcir pastissos.
    3. trufa cuita Mescla de nata líquida i xocolata fosa en parts iguals, emprada en pastisseria com a suport del farciment dels bombons farcits.



    3. Vegeu també:
    trufa1