■ tròpic
| | tròpica

Etimologia: del ll. tropĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. tropikós, íd., der. de trópos ‘gir, volt; manera; estil’, i aquest, de trépō ‘girar; adreçar’; els paral·lels del tròpic giren tota la Terra 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu botànica Relatiu o pertanyent al tropisme.
  2. adjectiu fisiologia animal Dit de les hormones que dirigeixen o regulen la producció d’altres hormones.
  3. adjectiu retòrica Relatiu o pertanyent al trop.
  4. masculí astronomia Cadascun dels dos paral·lels geogràfics de l’esfera terrestre situats a una distància de l’equador de 23° 27′.
  5. àcid tròpic química orgànica Hidroxiàcid carboxílic que es forma per hidròlisi de l’atropina.