■ trobador | trobadora

Etimologia: de trobar1 1a font: s. XIII, Cerverí
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que troba algú o alguna cosa.
    2. trobador d’aigua Saurí.
  2. masculí i femení literatura Artista que creava composicions literàries i musicals alhora, destinades a ésser difoses mitjançant el cant dels joglars.