■ triumvirat

Partició sil·làbica: tri_um_vi_rat
Etimologia: del ll. triumviratus, -us, íd., der. de triumvir, nominatiu reconstruĭt sobre el genitiu pl. trium virum de tres viri ‘tres barons’, nom donat a uns magistrats romans nomenats per grups de tres per governar
    masculí història
  1. A l’antiga Roma, comissió o associació de tres triumvirs.
  2. especialment Nom que designa cadascuna de les dues aliances polítiques que precediren la instauració de l’imperi Romà, en què el govern requeia en tres persones o triumvirs.