■ tripa

Etimologia: d’origen incert, potser fou un der. postverbal de estripar, que provindria del ll. exstĭrpare ‘arrencar, esqueixar’; però també fora possible un origen preromà, indoeuropeu precèltic, d’una base dripp-, afí a la del mot drap, amb influx del ll. exstirpare 1a font: 1184
    femení [generalment en pl]
    1. anatomia animal Intestins, budells. Per l’esvoranc del ventre li sortien les tripes. Un recargolament de tripes.
    2. figuradament Dit d’allò que hi ha a l’interior de certes coses. Les tripes del meló. La tripa d’un cigar.
    3. arts gràfiques Conjunt dels plecs d’un llibre o una revista, cosits o encolats, sense les cobertes.
    4. treure les tripes per la boca hiperbòlicament Vomitar.
    1. Ventre, panxa.
    2. per analogia anatomia animal Estómac dels animals remugadors.
    3. gastronomia Trossos d’estómac i intestins de remugadors, de composició semblant a la carn, que hom consumeix amb adobs picants (cebes, tomàquets, alls, pebre).
  3. indústria tèxtil
    1. antigament Teixit de llana o d’espart semblant al vellut.
    2. Fil gruixut o metxa que, en un piqué, n’accentua el relleu.