■ tribuna

Etimologia: del b. ll. tribūna, fem. de tribūnus ‘tribú’, aplicat al púlpit de l’orador 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. arquitectura Lloc elevat, amb ampit, des d’on els oradors parlen en una assemblea. Pujar un orador a la tribuna.
    2. per extensió Mitjà que hom utilitza per a difondre un missatge, una opinió, etc. Aquell diari li serveix de tribuna per a dir la seva.
    3. antigament arquitectura Trona, ambó.
  2. arquitectura
    1. Lloc elevat, en forma de llotja o galeria, situat normalment a una certa altura de les parets perimetrals d’una sala, des d’on el públic, o una certa categoria de públic, assisteix a una assemblea.
    2. Galeria amb seients esglaonats destinada a situar-s’hi els espectadors d’un teatre, d’un cinema, etc.
    3. En casos d’espectacles a l’aire lliure, galeria esglaonada construïda provisionalment per a situar-s’hi el públic.
    4. A les esglésies, balcó o galeria elevada, situada sovint sobre les naus laterals, des d’on els fidels poden assistir als oficis divins, o on hi ha col·locat l’orgue, o bé el lloc destinat als cantors.
    5. Espai cobert i tancat amb vidres construït sobre la llosana d’un balcó; mirador.