■ trèvol

Etimologia: del ll. vg. *trĭfŭlus, i aquest, del gr. tríphyllon, íd., comp. de tri- ‘tres’ i phýllon ‘fulla’ 1a font: s. XIV
    masculí
  1. botànica
    1. Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les papilionàcies (Trifolium sp), de fulles trifoliolades, flors rosades, blanques o grogues en glomèruls i de fruits secs petits, emprades com a plantes farratgeres. Cal destacar-ne el trèvol blanc (T. nigrescens), el trèvol campestre (T. campestre), el trèvol de prat (T. pratense), el trèvol estrellat (T. stellatum) i el trèvol maduixer (T. fragiferum).
    2. trèvol d’aigua Planta herbàcia perenne de la família de les gencianàcies (Menyanthes trifoliata), de fulles alternes amb tres folíols i un pecíol llarg i de flors rosades en raïms.
    3. trèvol de fulla estreta Fenc bord.
    4. trèvol de llapassa Melgó de llapassa.
    5. trèvol d’olor Almegó.
    6. trèvol femella Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Melilotus indica), de flors petites, d’un groc pàl·lid en raïms densos i de fruits de color gris blanquinós.
    7. trèvol pudent Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies (Psoralea bituminosa), amb una forta olor de betum, flors d’un blau violaci en glomèruls i fruits ovoides.
  2. heràldica Fulla de tres lòbuls arrodonits i amb tija.
  3. jocs d’entreteniment
    1. plural Un dels quatre colls de la baralla francesa, que es distingeix pels trèvols que duu gravats.
    2. singular Carta d’aquest coll.
  4. obres públiques En una xarxa de carreteres, especialment d’autopistes, sistema d’enllaç a diferents nivells que serveix per a posar en comunicació la via principal amb les que hi concorren.