■ trespol

Etimologia: d’origen incert, potser del ll. ĭnterpŏlare ‘refer alguna cosa’, que hauria donat entrepolar amb el sentit de ‘refer un sostre o paviment’; caiguda la primera síl·laba en-, el verb hauria pogut prendre una -s- per influx de molts verbs en tras-; i d’aquí trespol 1a font: s. XIV
    masculí construcció
  1. Sostre d’una habitació.
  2. dialectal
    1. Mescla de pols feta de tests ben picats i calç viva, que servia per a fer el paviment de séquies i cisternes, i també d’habitacions.
    2. El terra.