■ tresor

Etimologia: cat. ant. tesor, ll. thēsaurus, i aquest, del gr. thēsaurós, íd., amb -r- inicial no prou justificada 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Quantitat de monedes o d’objectes preciosos reunida i guardada amb gran cura. Guarden el tresor dins una arqueta d’argent.
    2. per extensió Gran quantitat de diners. Aplegar tresors. Això val un tresor.
    3. dret romà i dret civil Qualsevol objecte de preu, amagat o colgat des de temps, del qual, en el moment d’ésser descobert, ningú no pot demostrar el darrer propietari.
    4. religió Conjunt de vasos sagrats, objectes de culte, reliquiaris, etc., d’un temple, una església o un santuari.
    5. tresor públic economia Cabals de què disposa l’estat; erari.
    6. tresor públic economia i dret administratiu Departament de l’administració pública d’un estat (sovint amb categoria de ministeri) que el representa en les seves relacions financeres amb els ciutadans, amb el banc central i amb altres països; també fa funcions de control i d’administració amb relació a la caixa de l’estat, el deute públic i altres aspectes de les finances públiques.
    1. història Lloc on són dipositats i conservats objectes de valor.
    2. dret administratiu Edifici del departament o ministeri del tresor.
  3. figuradament
    1. Tot allò que és considerat com a molt preciós.
    2. Obra d’art de gran preu i valor. Un museu que conté un tresor inestimable de pintures.
    3. Riquesa natural. Tresors amagats a les entranyes de la terra.
    4. Qualitat moral, virtut, etc. El tresor de l’hospitalitat.
    5. Persona o cosa en tant que hom la considera d’un gran valor. Un bon amic és el millor tresor.
    6. Persona plena de simpatia, de bondat, de gràcia, etc. Tens una secretària que és un tresor.
  4. lingüística Nom donat a alguns reculls lexicogràfics o d’arqueologia, especialment a alguns diccionaris exhaustius d’una llengua. Tresor de la llengua llatina.