■ trepig

Etimologia: de trepitjar 1a font: c. 1490
    [plural trepigs o trepitjos] masculí
    1. Acció de trepitjar a terra caminant;
    2. l’efecte. Amb el trepig de la gent, la pista es fa malbé molt de pressa.
    3. Soroll que hom fa en caminar. Algú passa pel caminal: sento trepig.
    4. terreny de bon (o de mal) trepig Que fa de bon (o de mal) caminar.
  2. Acció de trepitjar una matèria. El trepig dels raïms.