■ trellat

Etimologia: variant de entrellat
    masculí
  1. Entrellat.
  2. Judici, enteniment per al govern i direcció d’un afer.
  3. Raó, fonament lògic, clarícia.
  4. Profit, resultat pràctic d’una acció, d’un esforç.
  5. Còpia, trasllat d’un escrit.
  6. Fermesa, enteresa de caràcter.
  7. no tenir trellat (o no tenir trellat ni forrellat) dialectal
    1. No tenir senderi. No té trellat: només fa estupideses.
    2. No tenir sentit. No tenia trellat arriscar-se per tan poca cosa.
  8. dialectal
    1. treure (o traure) trellat Tenir sentit. No trau trellat, això que dius.
    2. treure (o traure) trellat Arribar a alguna conclusió; treure l’entrellat. No he pogut arribar a traure trellat del problema.
    3. treure (o traure) trellat (d’alguna cosa) Treure profit, resultar pràctic. Ha passat mitja vida estudiant i no n’ha tret trellat.