■ treballador | treballadora

Etimologia: de treballar 1a font: 1653, DTo.
  1. adjectiu
    1. Que treballa. La gent treballadora.
    2. Que treballa molt, a qui agrada de treballar. És una noia molt treballadora.
  2. masculí i femení dret del treball
    1. Persona que treballa en qualitat d’assalariat.
    2. Obrer.