■ trau

Partició sil·làbica: trau
Etimologia: ant. i dial. trauc, d’origen preromà, probablement d’un gàl·lic *tráokom ‘forat’ 1a font: 1575, DPou.
    masculí
  1. Petita obertura feta en una peça de roba, etc., per la qual, per cordar-la, hom fa passar els botons cosits a l’altra vora. Els traus d’unes polacres. Portar una flor al trau de la solapa.
  2. fusteria
    1. construcció Forat quadrangular que és fet en una peça de fusta, en una paret, etc., per fer-hi passar la metxa d’una barra, el travesser d’una bastida o d’un bastiment, etc.
    2. a trau i metxa locució adjectiva Dit de l’encaix fet de manera que el sortint d’una peça penetra en un entrant d’una altra.
    3. trau colís tecnologia Forat, ranura, regata, etc., d’un colís.
    4. trau colís tecnologia colís2 2 1.
  3. patologia
    1. Incisió profunda feta al cos d’una persona o animal per ferida d’instrument agut, per cop violent, etc.
    2. Trenc.
    3. fer un trau (a algú) col·loquialment Donar-li una ganivetada, una estocada, etc.