■ trànsit

Compareu: l'acc. 1 amb tràfec i amb tràfic
Etimologia: del ll. transĭtus, -us, íd., der. de transīre ‘passar enllà’ 1a font: s. XV
    masculí
    1. Acció de passar per un lloc, especialment per una via pública. Un camió bolcat impedia el trànsit.
    2. dret i transports Circulació, moviment de persones, vehicles, per carrers i vies públiques, moviment d’embarcacions o d’avions, de ferrocarrils, etc. En aquest carrer hi ha molt de trànsit. Regular el trànsit.
    3. de trànsit locució adverbial De pas.
    4. de trànsit locució adverbial especialment dret fiscal Dit de les mercaderies que no paguen drets d’entrada en un indret que no fan sinó travessar.
    5. trànsit lleuger transports Trànsit constituït per vehicles de poc pes, com ara cotxes, camionetes o tractors agrícoles.
    6. trànsit pesant transports Trànsit constituït per vehicles de molt pes, com ara camions o autocars.
  2. aeronàutica Situació d’un viatger en una escala, que no cal que passi el control de duana.
  3. astronomia Pas d’un dels planetes inferiors per davant del disc solar.
    1. Pas o canvi d’un estat a un altre.
    2. geologia Canvi d’una roca en una altra sense cap discontinuïtat aparent.
    3. religió Mort d’una persona justa, santa, en tant que és el seu pas d’aquesta vida a l’eterna. Hom celebra el trànsit de la Mare de Déu el 15 d’agost.
    4. trànsit de la mort Expressió amb què hom designa la mort com a pas d’una vida a una altra.
  5. Moment crític, del qual depèn un canvi radical o molt important.
  6. espiritisme i psicologia Condició o estat psicofisiològic especial típic dels mèdiums o altres persones durant les sessions d’espiritisme.