Accessory
Etimologia: del ll. transigĕre, íd. 1a font: 1584
Body
-
verb
intransitiu
- Consentir, en bé de la concòrdia, en allò que hom no creu raonable o veritable.
- Fer concessions en allò que és objecte de litigi, de contesa, etc., a fi d’arribar a un acord, acceptant en part allò que hom no considera just, per a evitar d’entrar en judici. No transigirà mai en la qüestió del repartiment de béns. L’amo no transigeix amb l’incompliment de l’horari.