■ transeünt

Partició sil·làbica: trans_e_ünt
Etimologia: del ll. transiens, -euntis, participi pres. de transīre ‘passar enllà’ 1a font: 1640
  1. adjectiu
    1. Que està de pas en un lloc.
    2. Que és alguna cosa per un cert temps, transitori, no permanent. Soci transeünt.
    3. dret administratiu Dit de la persona que es troba accidentalment en un terme municipal en el qual no és empadronat, o bé que s’ha traslladat a un terme municipal amb el propòsit de residir-hi però no ha adquirit encara la condició de resident.
  2. masculí i femení Persona que transita o va per una via pública.
  3. adjectiu Transient.