■ transcendència

Partició sil·làbica: trans_cen_dèn_ci_a
Etimologia: del ll. td. transcendentia, íd.
    femení
  1. Qualitat de transcendent.
  2. filosofia i religió Qualitat del que resta més enllà o fora d’un ésser o d’un conjunt d’éssers i, especialment, que roman fora de tota experiència possible, és a dir, més enllà de l’espai i el temps.
  3. figuradament Importància molt considerable. Aquest assumpte és d’una gran transcendència.