■ trafegar

Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. vg. *transfricare ‘refregar llargament’ o bé d’un altre ll. vg. *transfaecare ‘remenar el solatge, tramostar el vi’, der. de faex, faecis ‘solatge’ 1a font: s. XIV
    verb transitiu
  1. Mudar (una cosa) d’un lloc a un altre, especialment (un líquid) d’un recipient a un altre. Trafegar caixes. Trafegar l’oli d’una garrafa a una altra.
  2. enologia Transvasar el vi fermentat o semifermentat per tal d’airejar-lo i de separar-ne el solatge.