■ traçar

Etimologia: del ll. vg. *tractiare ‘tirar una línia’, der. de tractus, participi de trahĕre ‘arrossegar, estirar’ 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. dibuix
    1. geometria Senyalar, sobre una superfície, una línia. Traçar una recta servint-se d’un regle. Traçar una circumferència servint-se d’un compàs, d’un cordill.
    2. geometria Dibuixar les línies d’una figura, d’una construcció a realitzar, etc. Traçar una carretera, un ferrocarril.
    3. informàtica Reproduir (un gràfic) mitjançant un traçador.
    4. per analogia geometria Traçar un solc ben dret.
  2. figuradament Assenyalar el camí, la manera d’obrar, etc. Traçar a algú una línia de conducta.
  3. per extensió En aquella comèdia hi ha caràcters molt ben traçats.