■ trabuc

Etimologia: de trabucar 1a font: 1323
    masculí
    1. Caixa giratòria del camió de trabuc o del carro de trabuc.
    2. carro de trabuc (o simplement trabuc) transports Carro proveït d’una caixa giratòria sobre un eix horitzontal que hom pot trabucar per a buidar-la.
    3. de trabuc Dit dels vagons, vagonetes, etc., que hom descarrega tot trabucant-los com els camions de trabuc o els carros de trabuc.
  2. armament
    1. antigament Peça d’artilleria, molt ampla de culata i de boca, per a tirar bombes o pedres.
    2. Arma de foc portàtil, d’avantcàrrega, de canó curt i ample i de boca acampanada.