■ tortuós | tortuosa

Partició sil·làbica: tor_tu_ós
Etimologia: del ll. tortuosus, -a, -um, íd. 1a font: 1460, Roig
    adjectiu
  1. Que, en el seu curs, fa nombroses tortes. Un carrer estret i tortuós. L’avançar tortuós d’una serpent.
  2. figuradament Que en la seva conducta es desvia sovint de la recta raó o de la justícia. Seguir una política tortuosa. És un home tortuós que mai no manifesta el fi que persegueix.