■ torrent

Etimologia: del ll. torrens, -ntis, participi pres. de torrēre ‘assecar-se, eixugar-se; cremar-se’, pel fet que els torrents estan sovint secs i només duen aigua, i generalment abundant, després dels grans xàfecs 1a font: s. XIII
    masculí
  1. hidrografia
    1. Curs d’aigua temporal, de règim irregular, característic dels pendissos pronunciats i dels vessants de muntanya, pels quals davalla quan hi ha precipitacions estacionals o ocasionals.
    2. per extensió Barranc, pendís, etc., de muntanya que constitueix el llit, gairebé sempre sec, d’un curs d’aigua ocasional.
    1. per analogia Un torrent de lava.
    2. figuradament Un torrent de llàgrimes.