■ torrencial

Partició sil·làbica: tor_ren_ci_al
Etimologia: formació culta analògica sobre la base de torrent (cf. ll. -ens/-entia/-entialis: potens/potentia/potentialis, prudens/prudentia/prudentialis) 1a font: 1917, DOrt.
    adjectiu
  1. Que té el caràcter d’un torrent. Pluges torrencials.
  2. Causat per l’acció d’un corrent d’aigua impetuós. Sorres torrencials.