■ torn

Etimologia: del ll. tornus, i aquest, del gr. tórnos, íd. 1a font: s. XIV
    masculí
    1. manutenció, emmagatzematge Màquina simple que consisteix en un cilindre, tangencialment al qual hom aplica la resistència, que és mogut mitjançant una roda de gran diàmetre, una o dues manetes, etc., o bé per un motor.
    2. història Poltre.
  2. oficis manuals
    1. Màquina emprada per a arrodonir peces de fusta, de metall, de banya o altre material dur, o donar-los un perfil o un calibre determinat.
    2. torn de ballesta Torn primitiu en el qual la rotació de la peça era causada per la peça anomenada ballesta.
  3. per analogia
    1. Nom donat a diverses màquines o aparells que treballen per un ràpid moviment de rotació.
    2. ceràmica Aparell que consisteix en un disc gros de fusta a la part inferior d’un eix, a l’extrem superior del qual hi ha un disc més petit, damunt el qual el terrisser col·loca la peça de terra que ha d’afaiçonar i que gira en fer girar amb els peus el disc gros.
    3. fusteria Eina a manera de premsa emprada pels boters per a estrènyer i doblegar les dogues de les botes.
    4. tecnologia Màquina eina emprada per a treballar un sòlid indefinit fent-lo girar entorn d’un eix i arrencant-li material perifèricament per tal de transformar-lo en una peça ben definida.
    5. torn de filar indústria tèxtil Aparell que era emprat per a filar o per a debanar el fil d’una madeixa.
    6. torn revòlver tecnologia Torn proveït d’un revòlver que porta diverses eines diferents, cadascuna de les quals treballa la mateixa peça i executa una operació distinta.
  4. per analogia Tambor giratori d’eix vertical amb obertures laterals que, col·locat en l’obertura d’una paret, serveix de vehicle per a passar objectes de l’un costat de paret a l’altre sense que la persona que hi ha a l’un costat vegi la que és a l’altre costat.
    1. tanda 1 i 2. Tocar-li el torn a algú. El torn del matí.
    2. al meu (teu, seu, etc.) torn locució adverbial Per ordre successiu i alternat. Cadascú al seu torn.
    3. al meu (teu, seu, etc.) torn locució adverbial Per la meva (teva, seva, etc.) part. Hem agafat aquest mot del castellà, i el castellà, al seu torn, del francès.
    4. torn obert de paraules Darrera part d’una assemblea, un acte, etc., analòga a la de precs i preguntes, dedicada a la intervenció lliure dels assistents.
    5. torn d’ofici dret processal Ordre que s’observa per a designar advocat i procurador en el cas en què els litigants no poden satisfer-ne els honoraris.