■ tòria1

Partició sil·làbica: tò_ri_a
Etimologia: d’origen incert, probablement relacionat amb el ll. td. turio, -ōnis ‘rebrot’, i potser encara més d’una base preromana *táureia, variant alternant del mot ll 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Sarment.
  2. per extensió Vinya. Va venir de la tòria.
  3. ésser de la tòria figuradament Ésser molt bevedor.


    4. Vegeu també:
    tòria2