■ tòpic | tòpica

Etimologia: del ll. topĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. topikós ‘local’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a un lloc determinat, local. Divinitats tòpiques.
  2. adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del remei o medicament que hom aplica exteriorment damunt la pell o regió afectada, com és el cas de les pomades, els ungüents, els emplastres, els pegats, etc.
  3. masculí literatura i lògica
    1. Argument general que s’aplica a tots els casos anàlegs, lloc comú.
    2. Expressió trivial emprada sistemàticament en el mateix sentit. Els tòpics que hom aprèn a l’escola, que hom llegeix a la premsa.
  4. femení psicologia Nom amb el qual hom designa la descripció del funcionament de l’aparell psíquic realitzada per S. Freud.