■ tombar

Etimologia: d’origen expressiu i imitatiu d’un so com tumb propi d’un cos que rodola per terra 1a font: s. XII
    verb
    1. transitiu Fer fer mitja volta o part d’una volta a una cosa. No podem tombar la clau.
    2. transitiu Posar una cosa de l’altre costat, fer anar a baix, endarrere, a l’esquerra, la part que era dalt, al davant, a la dreta; girar. Tombar la truita.
    3. transitiu Fer caure allò que estava dret. D’una bufetada el va tombar. Arbres tombats pel vent.
    4. pronominal Girar-se. Tomba’t de l’altre costat. Ja el pots cridar: no es tombarà pas a mirar-te.
  2. transitiu figuradament
    1. Fer claudicar, fer canviar de parer. És ferm en les seves conviccions, no aconseguiràs pas de tombar-lo.
    2. popularment Suspendre un examen, una prova. Li han tombat la física.
  3. intransitiu
    1. Girar. Quan siguis al molí, tomba a l’esquerra.
    2. Experimentar un canvi. El temps ha tombat per bé.
    3. que tomba, que gira col·loquialment Que torna, que gira.