■ tolerància

Partició sil·làbica: to_le_ràn_ci_a
Etimologia: del ll. tolerantia, íd. 1a font: 1391
    femení
  1. Acció de tolerar.
  2. Capacitat de l’ànim de tolerar, disposició a tolerar.
    1. Actitud teòrica i pràctica de qui respecta les conviccions d’altri en matèria religiosa, política, ètica, artística, etc., i no n’impedeix l’exercici.
    2. tolerància religiosa història i ciències polítiques Reconeixement legal per part de l’estat del dret a professar qualsevol religió distinta de l’oficial.
  4. medicina i farmàcia, indústria farmacèutica Facultat d’habituar-se a l’ús continuat o creixent d’una droga, d’un medicament, etc., o facultat de suportar aquest ús.
  5. tecnologia Error o inexactitud, en més o en menys, que és permès en les dimensions d’una peça respecte a les indicades en les cotes del pla de construcció.