■ tobogan

Etimologia: de l’angl. canadenc toboggan (i també tabagan, tabogan, tarbogan) ‘trineu per lliscar avall’, pres possiblement del fr. canadenc tabaganne, i aquest, d’alguna varietat de l’algonquí: micmac tobâkun, abnaki udâbâgan, cree otabanak 1a font: c. 1910
    masculí
    1. etnologia Trineu llarg, tradicional dels algonquins del NE del Canadà, fet de taulons molt prims encorbats enlaire en un extrem, entrelligats i revestits de pells, tirat normalment per gossos, però també sovint per les dones.
    2. per analogia Trineu anàleg a l’anterior, bé que de dimensions més reduïdes, estès arreu com a esport hivernal, que hom fa davallar lliscant sobre pistes de pendent pronunciat.
  2. per extensió Pla inclinat disposat per a deixar-s’hi anar lliscant.