■ títol

Etimologia: del ll. titŭlus, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    masculí
  1. [abreviatura tít.]
    1. Designació distintiva d’una obra, d’una empresa, d’un objecte, etc. La confraria fou posada sota el títol i advocació de la Misteriosa Llum.
    2. Designació d’una obra escrita, impresa, etc., que serveix normalment per a indicar-ne l’assumpte o contingut i que, si es tracta d’un llibre, va posada al començament, a la portada o coberta, al llom o al tegell d’aquest.
    3. Encapçalament d’un capítol o divisió qualsevol, en què es designa el seu contingut.
    4. Subdivisió d’un codi, reglament, etc., que tracta d’una matèria determinada. El paràgraf tercer del títol segon.
    5. ceràmica Inscripció distintiva d’una peça de ceràmica en la qual sol figurar el nom de l’autor o fàbrica, l’any, etc.
    6. telecomunicacions En ràdio i televisió, indicació del nom d’un programa.
    7. títols de crèdit telecomunicacions Crèdits.
    8. història i art Rètol que sol haver-hi afixat a la part alta de l’estípit de la creu on hi ha la inscripció Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum o la seva sigla INRI.
    9. indústria tèxtil Nom que hom dona generalment al número dels fils fins (seda, raions, fils sintètics) quan és expressat en deniers o en tex, segons el sistema de numeració directe.
    10. títol clau biblioteconomia Títol amb què es reconeix internacionalment una publicació.
  2. [abreviatura tít.]
    1. Designació honorífica.
    2. de títol Dit de la persona que posseeix títol nobiliari. Gent de títol.
    3. títol de dignitat (o de càrrec) dret civil i dret canònic Signe distintiu o qualificació honorífica particular unida a una dignitat o un càrrec important.
    4. títol d’ordenació dret canònic Garantia material de l’honesta subsistència d’un ordenand.
    5. títol de virtut història Cadascun dels títols honorífics concedits pel papa als sobirans catòlics.
    6. títol nobiliari (o títol de noblesa) Distinció honorífica concedida a una persona i als seus descendents o successors hereditaris segons un ordre establert.
  3. [abreviatura tít.]
    1. Allò que estableix el dret d’algú a una distinció honorífica, a un grau professional, a exercir un càrrec o una professió.
    2. dret Document que comprova aquest dret.
    3. Causa o raó jurídica justificadora de la pertinença d’un dret o de la manera com fou adquirit.
    4. economia Document que estableix la propietat d’un actiu financer o material.
    5. ensenyament Document expedit per l’administració pública per a l’exercici d’una professió a favor de les persones que n’han cursat els estudis corresponents, han passat les proves pertinents i han satisfet els drets que pertoquen a tal títol. Tenir el títol de metge, d’advocat, de mestre.
    6. títol executiu dret processal Document que confereix el dret d’actuar executivament contra el deutor.
  4. figuradament
    1. Qualitat, serveis, etc., que donen dret a alguna cosa. Aquella acció heroica era el seu títol de glòria. Ell és el qui té més títols per a ocupar aquest alt càrrec.
    2. a títol de En qualitat de. Rebre una quantitat a títol de préstec.
  5. alimentació, indústries alimentàries Nombre de parts de llet quallada per cada part de quall.
  6. litúrgia i història Nom donat a cadascuna de les antigues esglésies de Roma encomanades a un prevere o diaca, que hom anomenà més tard cardenal.
  7. termodinàmica En un vapor en equilibri amb la fase líquida, fracció de massa que correspon al vapor sec respecte a la massa total de la mateixa substància.