■ tinell

Etimologia: de tina 1a font: 1331
    masculí
    1. Tina petita.
    2. especialment Recipient on hom recull el most o l’oli de la premsa.
    1. Lleixa, prestatge, per a tenir-hi plats, olles i altres atuells, escudeller.
    2. dialectal Escorreplats.
    3. antigament Moble de luxe destinat a guardar i a exposar les vaixelles dels grans senyors.
    4. per extensió Sala gran de les cases senyorials, on es trobava situat el tinell i on hom feia els grans àpats i les festes solemnes. Tot el poble de Barcelona s’havia aplegat al tinell major.