■ tiara

Partició sil·làbica: ti_a_ra
Etimologia: del ll. tiara, i aquest, del gr. tiára, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení indumentària
    1. antigament Lligadura alta, semblant a la barretina, de roba o de pell, usada antigament per diversos pobles asiàtics.
    2. Capell femení inspirat en l’antiga tiara.
  2. Capell pontifici no litúrgic de forma oval, cenyit de tres corones sobreposades i amb la creu al capdamunt i dues ínfules a la part inferior.