Accessory
Etimologia: del ll. tĕrmĭnus, íd., que en el reflex en les llengües romàniques es confongué amb el sinònim neutre més arcaic i vg. termen, -ĭnis 1a font: s. XI
Body
-
[plural termes o, antic i dialectal, térmens]
masculí
-
- Cadascuna de les fites o vedrunes que assenyalen els límits d’una extensió de terreny. Posar termes a una propietat.
- dret civil Porció de territori limitada per propietat o jurisdicció, especialment territori que forma la jurisdicció d’un municipi. En aquest cas hom l’anomena generalment terme municipal.
- plural dret civil Totalitat del territori d’un municipi, castell, etc.
- terme rural (o simplement terme) història del dret Territori jurisdiccional sense lloc habitat.
-
- Cadascun dels graus de distància dels objectes representats en pintura o dels que es veuen en la realitat d’un paisatge, d’un lloc qualsevol. Apareixen uns arbres a primer terme.
- figuradament Cadascun dels graus de situació de persones o coses amb relació a llur jerarquia o poder d’exhibició. Aquell pobre noi sempre restava en segon terme.
- Fi d’un espai a recórrer. Ella va arribar la primera al terme de la cursa.
-
- Fi d’un període de temps, època en què una cosa fineix, en què hom ha de pagar un lloguer, etc. Quan tindrà terme aquest teu procedir? Manllevar una cosa a llarg terme, a curt terme.
- dret civil Element accidental dels actes jurídics que té com a efecte l’ajornament de llur execució (terme suspensiu), la fixació de la data o de les condicions en què s’extingeix (terme resolutori), o bé la pròrroga concedida pel creditor al deutor (terme de gràcia).
- dret processal Moment en què cal realitzar un acte processal i que és establert pel jutge d’acord amb la llei.
- economia Període de temps establert per a l’estudi del comportament dinàmic de determinades magnituds econòmiques.
- economia En una venda a termes, cadascun dels pagaments parcials que hom fa a temps fixats fins a completar una suma a pagar. És anomenat també termini. Avui he pagat l’últim terme.
- a terme obstetrícia Dit del part que s’esdevé entre les trenta-set i les quaranta-dues setmanes de gestació.
- a terme obstetrícia i pediatria Dit del nadó nascut entre les trenta-set i les quaranta-dues setmanes de gestació.
- portar (o dur) a terme (una cosa) locució verbal Donar-hi cap, acabar-la. No ha pogut portar a terme el seu projecte.
- posar terme (a una cosa) locució verbal Donar-li fi, fer que s’acabi, que no continuï. Hem de posar terme a aquesta situació.
- venda a termes economia Modalitat de crèdit al consum, anomenada també venda a terminis, per la qual el pagament d’una compra es fa efectiu, en una part o en la totalitat, a poc a poc, per mitjà de successius lliuraments que són determinats al moment d’efectuar-se l’operació.
-
lingüística
- Mot. Ho ha dit amb el terme apropiat.
- especialment Unitat lexical usada amb significat unívoc en una ciència o una disciplina determinada per tal d’evitar una correspondència equívoca entre els conceptes i llur expressió.
-
lògica
- Cadascun dels dos membres que delimiten una proposició: el subjecte i el predicat.
- Cadascun dels tres membres que, repetits, integren el sil·logisme.
-
matemàtiques
- Cadascuna de les parts que formen una expressió algèbrica additiva.
- Cadascuna de les quantitats que formen una raó, proporció, progressió, sèrie, successió, etc.
- El numerador o el denominador d’una fracció.
- Cadascun dels valors extrems o mitjans d’una proporció.
- Cadascuna de les parts que apareixen a l’esquerra o a la dreta d’una igualtat o desigualtat.
- terme general Terme que conté paràmetres, de manera que, particularitzant els valors d’aquests, hom obté tots els termes específics d’un conjunt donat.
- terme independent En un polinomi o en una equació, terme que no afecta cap incògnita.
- terme mitjà En estadística, mitjana.
-
plural
- Condicions, circumstàncies que limiten quelcom.
- dret Proposicions, limitacions, etc., establertes en un contracte, etc.